25 de març, 2013

Reflexions sobre la sessió de psicomotricitat

Per tal de reflexionar plenament sobre l’observació de la sessió de psicomotricitat realitzada anteriorment és important tenir en compte el contrast de la nostra mirada individual amb la dels nostres companys, així com la relació amb el marc teòric, per tal de poder analitzar la situació i identificar les concepcions i creences.

Una de les primeres concepcions que hem analitzat junts ha estat si la quantitat d’infants de la sessió era l’adient, ja que, en un primer moment, el fet de portar a terme la sessió amb tot el grup d’infants em va semblar que era molt nombrós. Per tenir una sessió de qualitat s’ha de tenir en compte que els recursos humans i materials siguin adequats per al nombre d’infants. Per això, el comptar habitualment amb tres educadores a la sala i, ara, amb la meva participació, fa que considerem que hi ha suficients adults per portar a terme la sessió amb tot el grup classe sense dificultat. A més, l’espai on es realitza l’activitat és prou gran i la quantitat de material amb que es compta és força abundant per fer l’activitat amb tot el grup junt.

Quant al contrast amb el marc teòric, el procés de la sessió, segons Arnaiz et al. (2008), és l’adequat a l’edat i les fases que es realitzen segons la pràctica pedagògica és l’adient. Així i tot, es considera que la fase de representació ja es podria començar a introduir cap al darrer trimestre del curs, ja que els infants ja solen tenir prou experiència amb la sessió i, potser, cal fer més incís en l’expressió de les seves vivències i emocions mitjançant diferents llenguatges.

Per acabar, cal fer referència a la importància de l’observació i avaluació de la sessió i, per això, cal que ens demanem, com porten a terme les educadores aquesta tasca? Es fa una observació i avaluació adient de cada infant?

Segons Arnaiz et al. (2008), entre els adults s’haurien d’establir paràmetres i pautes d’observació i comentar-ho en finalitzar cada sessió, fent incís en les accions, actituds i comportament de cada infant. A més, un cop al mes s’hauria de fer una sessió de supervisió amb totes les persones que intervenen per revisar temes concrets i, també, trimestralment es podria enregistrar una sessió amb vídeo per poder-la analitzar amb l’equip d’educadores. Finalment, totes aquestes informacions haurien de formar part de l’historial dels infants.  

L’observació i avaluació és una tasca molt important i necessària per valorar el procés de desenvolupament dels infants i, molts cops, no és fàcil perquè no es compta amb el temps i els recursos necessaris. Per això, cal donar-li rellevància i intentar fer un esforç perquè aquesta tasca no quedi en segon pla.

Amb aquestes reflexions he treballat les competències 2.2. i  4.1. perquè he contrastat les concepcions i creences personals amb l’activitat observada i he identificat els marcs teòrics que justifiquen i qüestionen la sessió de psicomotricitat.

Bibliografia  ARNAIZ, P. et al. (2008). La psicomotricidad en la escuela. Málaga: Aljibe.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada