05 de setembre, 2012

Què és la psicomotricitat?

El primer dia de classe de l’assignatura Desenvolupament Psicomotor en la Primera Infància vam haver d’escriure la definició de psicomotricitat. Evidentment, la meva primera definició va ser molt simple, però d’això es tractava, ja que al llarg del curs vam poder aprendre i aprofundir en el seu significat per arribar a tenir una visió molt més àmplia sobre  la seva importància a l’educació infantil.
Per adquirir aquests coneixements ens hem basat principalment en el llibre “La psicomotricidad en la escuela” de Pilar Arnaiz et al. Un llibre fonamentat en les directrius del professor Bernard Aucouturier que pretén ser una eina molt útil per a la pràctica docent. A més, hem complementat la formació teòrica amb unes pràctiques d’observació que ens han ajudat a entendre plenament el seu significat.
Comprendre què és la psicomotricitat és molt important per als educadors, però també és fonamental saber explicar de forma senzilla el seu sentit i com afavoreix el desenvolupament global dels infants.
La psicomotricitat és una pràctica que permet a l’infant desenvolupar-se en tots els aspectes, tant físics com cognitius, emocionals i socials amb autonomia; així com un  instrument per a l’adult per poder observar el desenvolupament de l’infant i poder ajustar les seves estratègies d’intervenció educativa.
Per aprofundir una mica més en el concepte de psicomotricitat, cal tenir present que l’expressivitat motriu és la forma com cadascun es relaciona amb l’entorn i que aquesta relació individual és fruit de la unió entre el cos i la ment. 
Per analitzar l’expressivitat motriu ens hem de basar en els paràmetres psicomotors. Tal com explica Pilar Arnaiz, els paràmetres psicomotors són el conjunt d’elements mitjançant els quals es pot realitzar l’anàlisi de com l’infant investeix el món extern, constituït pel moviment, l’espai, el temps, els objectes i els altres. Així, mitjançant els paràmetres psicomotors podem observar els infants i, això, ens ajudarà a comprendre la seva globalitat i personalitat.
En relació a l’infant i el propi cos, el propi moviment és l’eix principal de l’aprenentatge. Mitjançant el moviment l’infant es desenvolupa en totes les dimensions i descobreix les seves sensacions, el plaer i el benestar. El domini i la consciència del propi cos farà que progressivament se senti més segur i autònom, permetent així, el distanciament de la dependència de l’adult. L’observació del moviment i del to dóna molta informació tant física com afectiva - emocional i cognitiva de l’infant.
Quant a l’infant i l’espai, la investigació de l’entorn també farà que desenvolupi les seves estructures cognitives. La conquesta i el control de l’espai farà que prengui consciència de la noció de l’espai i la diferenciació entre el jo i el que l’envolta. De mica en mica adquirirà l’orientació i l’assimilació dels diferents espais.
Pel que fa a l’infant i el temps, cal dir que la noció de temps està lligada al moviment i l’espai. El temps no es pot materialitzar i, per això, es percep mitjançant la  successió dels fets, la seva velocitat, la seva continuïtat, etc. La percepció del temps també és única a cada individu, ja que cadascun té el seu “tempo espontani”, el seu ritme individual.
La psicomotricitat ajuda a l’assimilació del temps des de diversos punts. El fet de ser una sessió amb una estructura temporal i espacial, permet que l’infant vagi incorporant aquestes nocions i la seva anticipació a mesura que es va desenvolupant. A més, el moment de representació i reflexió de la sessió també els ajuda a organitzar les seves vivències i a ordenar les seqüències.
Per altra banda, mentre els infants actuen, també observen i aprenen dels altres infants, adquirint punts de referència i  diferents nocions sobre ritme de les accions.
D’aquesta manera, tots els aprenentatges que l’infant adquireix mitjançant el moviment, l’espai i el temps contribueixen al seu desenvolupament integral. Els coneixements sobre el propi cos i l’entorn aniran progressant de manera diferent en cada infant, fins arribar al procés simbòlic. Quan l’infant és capaç de distanciar els fets reals dels imaginaris, de representar gràficament les seves vivències, d’expressar verbalment les seves sensacions, etc. s’evidencien més clarament les seves operacions cognoscitives.
En conclusió, cal tenir en compte que tots els paràmetres a observar són importants, ja que es complementen i ens donen molta informació sobre l’infant. Mitjançant l’observació dels diferents paràmetres, podrem analitzar el procés i el progrés de l’infant per adequar la nostra intervenció per tal de millorar les condicions d’aprenentatge i el desenvolupament de l’infant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada