11 de setembre, 2012

Lóczy, escoltar els infants

Els principis educatius d’Emmi Pikler es fonamenten en la necessitat de l’infant de gaudir d’autonomia per poder desenvolupar-se plenament. L’autonomia és un procés llarg amb etapes i ritmes individuals que requereix d’experimentació per part de l’infant i de confiança en les capacitats del nen per part de l’adult.
Com a part positiva de la seva tècnica destacaria la importància que dóna a  l’experimentació i exploració de l’entorn, el respecte a l’autonomia, l’observació, la preparació de l’ambient, l’interès pel benestar, per les necessitats i per proporcionar afecte i seguretat  com a elements claus pel desenvolupament de tots els infants.
Per altra banda, ésser flexible per part de l’educadora, també hauria de formar part d’aquesta metodologia, ja que els infants també necessiten  una mesura d’interacció amb l’adult. No és suficient amb l’estona de cura personal o a l’hora dels àpats. Els infants conviuen en un món que han de compartir amb els altres i, per això, és important la seva interacció. Compartir joc, contes o altres activitats amb adults o altres iguals és beneficiós i també l’ajuda a créixer en molts aspectes. Trobar l’equilibri entre la dependència i l’autonomia és fonamental.
Sobre l’estimulació, ens podem torbar casos on els nens necessiten que l’educador estimuli certes capacitats per poder avançar en el seu desenvolupament. Pickler no està d’acord amb aquesta alternativa i és ferma a què el seu sistema és eficaç i que la confiança dels adults en els infants és fonamental. Hem de considerar  tota la diversitat dels alumnes i, per tant, adaptar l’aprenentatge a cada un, ja que no tots poden desenvolupar totes les seves capacitats autònomament. Com a exemple, podem pensar en nens amb dificultats físiques, que amb una estimulació adequada poden desenvolupar habilitats que per si sols no podrien aconseguir.
A més, el procés espontani d’aprenentatge segueix un camí que, potser, és més lent. Hem de respectar el ritme dels infants però no hem de deixar-los enrere o que el seu desenvolupament s’estanqui. És part de la feina de l’educador ajudar, guiar, centrar el nen perquè pugui per si sol arribar a uns objectius. No marcar els objectius o no prescriure l’acció és positiu pel fet d’evitar la frustració, però si no hi ha objectius sobre temes significatius com l’aprenentatge de les habilitats lingüístiques, per exemple, l’infant no podrà adquirir els coneixements per si sol, ja que el sistema arbitrari del llenguatge no és natural i necessita la intervenció de l’adult per poder adquirir els coneixements.
En el cas de les activitats en grup, les limitacions d’aprenentatge no són importants envers la importància de la socialització i l’enriquiment de la convivència, fet quotidià en la vida de totes les persones i que aporta noves experiències i nous aprenentatges.
Pel que fa al paper de les institucions, són molt considerables totes les seves aportacions. Tots els infants han de ser tractats amb dignitat i respectar els seus drets, en lloc de ser tractats com a simples objectes burocràtics. En aquesta aspecte molts països haurien de prendre exemple.
Per acabar, penso quel’Emmi Pikler proposa uns principis molt idealistes i uns valors magistrals. Les seves aportacions són molt positives però sovint extremes en algunes perspectives. Les aportacions més evidents es posen a la base de qualsevol metodologia, però les més radicals només les practiquen els seguidors de la metodologia maduracionista o no intervencionista.
.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada