19 de setembre, 2012

Els colors del fauvisme


La imatge que he representat és un paisatge del nord de Menorca i el colors que he utilitzat expressen els meus sentiments vers aquest paratge.
Per començar, per al cel he utilitzat groc perquè m’inspira la calidesa del Sol dels dies d’estiu. Al principi de l’estació estival el cel és clar, estirat i d’un color intens. En aquesta època, la calor és rebuda com a energia i vitalitat, després del fred de l’hivern i les pluges de la primavera.
L’arbre tombat per la tramuntana m’ha inspirat sentiments oposats, ja que està entre la vida i la mort. Per una banda, el tronc és sec i quasi no té vida. Per això, he utilitzat un color fred com el blau, ja que representa la melancolia i el misteri de la seva supervivència. En canvi, per a les fulles tendres de la part superior del pi he utilitzat el vermell, ja que sento que estan fent un gran esforç per sobreviure i, al mateix temps, expressen força i alegria.
Per al sòl he utilitzat el verd perquè representa l’esperança. L’humus l’alimenta i el manté amb vida. També, les pedres, encara que siguin éssers inerts, l’ajuden en aquesta difícil situació, ja que són el seu estaló i eviten que tombi i es trenquin les seves arrels.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada