25 de setembre, 2012

Elogi a l'educació lenta

Joan Domènech Francesch ens argumenta la necessitat del temps qualitatiu a les escoles. La seva proposta de canvi envers el temps quantitatiu que hi ha instaurat a la majoria de centres educatius, milloraria la qualitat de l’educació i ens aportaria uns grans beneficis a tots.
El temps qualitatiu està agafant terreny dins l’educació infantil, però encara queda un llarg camí per poder establir-se a tot el sistema educatiu. Per poder aconseguir aquesta millora hem de reflexionar sobre alguns aspectes de l’educació actual i proposar alternatives sostenibles per a la millora de la qualitat educativa.
Aspectes més urgents a canviar/implantar als centres educatius
Dins els aspectes més urgents a canviar als centres educatius hi ha l’organització cronològica i fragmentada que fa que no hi hagi una continuïtat del temps. Aquesta organització plena de salts i fragments sense connexió, provoca un constant acabar i recomençar de les tasques educatives. Aquest fet es converteix en una manca d’optimització del temps i dels recursos.
També, s’hauria de canviar la presència del temps controlat pel rellotge, ja que és un fet que serveix per penalitzar els infants quan arriben uns minuts tard o quan no acaben les feines dins l’horari previst. El rellotge es converteix en un càstig i fa que s’hagin d’emportar la feina a casa.
Per altra banda, l’ensenyament actual és accelerat i es basa en programes sobrecarregats i en objectius pensats per ser assolits abans d’hora. La velocitat fa perdre el plaer de l’aprenentatge, ja que no possibilita gaudir del procés sinó només del producte.
Un altre inconvenient de la velocitat és que obliga a l’estudi de memòria per poder obtenir bons resultats als exàmens, però  no porta a la comprensió i els aprenentatges s’obliden fàcilment.
A més, la competitivitat dels resultats fa que l’escola sigui materialista i deshumanitzada. Això, comporta desigualtats socials, ja que els que no poden competir en els cànons preestablerts no tenen les mateixes oportunitats. Com a exemple, sabem que a les escoles es cronometra la velocitat de lectura. En aquests casos, la comprensió queda en segon lloc.
Un altre punt a canviar seria els llibres de text estàndard, ja que plantegen les mateixes activitats i els mateixos continguts per a tothom sense tenir en compte que cada infant pot necessitar diferents estratègies per l’’aprenentatge.
Per acabar, però sense ometre que hi ha molt més canvis a fer, s’hauria de canviar el funcionament dels menjadors escolars. Les presses, la poca paciència i les limitacions d’autonomia, particularment dels infants més petits, fa que l’hora dels àpats no estigui valorada com a educativa.
Arguments i algunes fórmules possibles per implantar-ho
Per poder millorar els aspectes anteriorment mencionats, s’hauria de revisar la fragmentació i l’especialització del temps. També, s’haurien de revisar els models avaluadors i tenir un canvi d’actitud respecte a certes activitats que realment afavoreixen els aprenentatges.
Una fórmula seria distribuir el temps en períodes més llargs, fent distribucions més racionals i tenint en compte la interdisciplinarietat a les aules i a les àrees. Sense oblidar els factors claus del temps de qualitat, l’adaptació a la durada dels esdeveniments, la flexibilitat i el respecte pels diferents ritmes dels infants.
Per exemple, sabem que llegir i escriure són activitats lentes i que hem de donar el temps suficient a cada infant per assolir-les. Tant en aquesta activitat com en totes és important tenir clar el sentit de les etapes de desenvolupament. És important no trencar cap estadi, ni oblidar cap pas previ, ja que són les bases per als aprenentatges posteriors i més complexos.
Un altre exemple que ha sorgit durant el debat realitzat a classe, és que les àrees que requereixen d’especialistes s’enllacin amb la resta. D’aquesta  manera es donaria continuïtat i no es trencaria l’activitat condicionada per l’horari. Com a proposta, els especialistes podrien treballar conjuntament amb la tutora, fent projectes comuns i, alhora, diversificant les activitats segons les especialitats. Un exemple concret podria ser que la tutora treballés el conte del Trencaclosques i la professora de música  o d’educació física treballessin el musical i representació.
Una altra fórmula per millorar l’educació seria prioritzar les qüestions bàsiques i fer un bon ús del temps a l’escola. És evident que la quantitat d’hores que els infants passen als centres no es dediquen totalment als aprenentatges. Per tant, aprofitar millor el temps i no malbaratar-lo seria una estratègia essencial. Això, requereix d’una organització prèvia acurada i en coordinació amb la resta dels docents del centre. Dedicar temps a organitzar es primordial per tenir eficiència en la pràctica.
D’altra banda, l’educació ha de regenerar les fórmules d’ensenyament amb l’actualització i adaptació a les noves maneres d’aprendre, sempre amb coherència i coordinació. Així, les noves tecnologies haurien de formar part de l’educació, però sense deixar de banda l’educació d’altres habilitats o l’educació emocional.
A més, l’educació ha de servir per orientar els infants en un món canviant i perquè siguin capaços de resoldre reptes, desenvolupant la capacitat de trobar estratègies amb autonomia. D’aquesta manera, l’aprenentatge per competències s’hauria de consolidar al sistema educatiu, ja que és el camí perquè els infants puguin aplicar els aprenentatges a situacions diverses de la vida real.
En definitiva, l’educació necessita un replantejament del temps i l’espai, però no només dins el marc de l’ensenyament sinó també dins el familiar i el social. Fomentar la coherència i la retroalimentació  entre tots els agents implicats en l’educació haurien de ser els fonaments per garantir la qualitat de l’educació de tots els infants.
Dificultats/resistències que podem trobar per fer aquests canvis
Aquest replantejament del temps troba dificultats i resistències, ja que la coherència de l’educació entre tots els àmbits és difícil i complexa.
Per començar, el paper de l’escola és incoherent amb la societat. Volem una escola humanitzada, democràtica,... dins una societat consumista, competitiva,... Així, l’ensenyament hauria de jugar un paper clau per al canvi social, però les circumstàncies socials no ajuden. Per exemple, l’espera és un sacrifici insuportable dins la societat consumista i els valors de l’educació lenta, com la paciència o la perseverança, hi troben resistència.
Per altra banda, l’escola només organitza el temps que és educatiu, com a contraposició al que no ho és.  D’aquesta manera, no té en compte que tots els espais i temps són educatius i que s’han de coordinar per arribar a una bona qualitat.
Un exemple és el nou concepte d’Educació Permanent basat en les noves tecnologies, aprendre a qualsevol hora i lloc. L’escola no pot saber què aprenen els infants dins aquest món sense límits i la seva tasca s’ha de limitar a ensenyar a fer-ne un bon ús. Així i tot, s’estan creant desigualtats amb qui no té accés  a la xarxa i, per tant, en el futur no tots tindran les mateixes oportunitats.
Una altra dificultat és la colonització de les hores dels infants. La pressió social i familiar fan que els infants estiguin ocupats totes les hores del dia en activitats diverses. Retornar el temps als infants està condicionat pel treball dels pares, els perills de les grans ciutats, etc.
Un altre factor de resistència al temps de qualitat és la desmotivació i desencant de molts professionals de l’educació. Molts professors han caigut en la rutina o se senten poc valorats. La seva actitud no ajuda al canvi sinó que el frena.
També, el control polític sobre les lleis educatives , fan que cada vegada hi hagi més continguts i més hores lectives. Les lleis es basen en la quantificació del temps i no s’adeqüen a les necessitats dels infants. El consens en les reformes educatives és difícil, ja que cada partit polític les canvia i no es poden veure els resultats a llarg termini.
Per acabar, la coordinació de tots els àmbits, aplicant la sostenibilitat, aprofitant recursos i experiències prèvies, i tenint en compte les conseqüències en el futur, és una tasca que requereix d’un esforç i compromís molt difícil d’aconseguir.
En definitiva, la relació entre educació i societat hauria de ser circular, ja que la conscienciació de la societat en general és clau per poder oferir una educació de qualitat i, al mateix temps, l’educació de qualitat ha de formar ciutadans amb valors i compromesos per millorar la societat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada