11 de setembre, 2012

Com escoltar els infants?

Reggio Emilia és molt coneguda per la seva metodologia didàctica i pel seu creador, Loris Malaguzzi.  La seva tècnica es basa en el model constructivista, en la relació amb l’entorn proper com a font per l’aprenentatge i la utilització dels material que els proporciona. David Altimir comparteix la seva ideologia i ens introdueix dins la seva experiència.
El tema central del llibre és la necessitat d’escoltar els infants per comprendre’ls i, alhora, creure en la seva potencialitat. Reconèixer els drets de l’infant a ser escoltat i a que es trobi dins un clima receptiu.
Respecte a l’educador, aquest adopta un paper d’observador actiu i defineix els objectius. La seva tasca és proporcionar les situacions d’aprenentatge i guiar-lo per tal d’adquirir els coneixements amb l’experimentació, l’exploració, la creació d’hipòtesis, etc. Aquest mètode constructivista relaciona els coneixements anteriors amb els nous.  És un sistema basat en l'aprenentatge significatiu i, per tant, l'interès de l'infant és major i pot assimilar la informació progressivament i més fàcilment.
Pel que fa a l’infant, la necessitat de comunicació i construcció amb els altres, és essencial. Els avantatges de la cooperació i la col·laboració entre iguals són molt valorats en aquesta perspectiva. La interacció és molt positiva en diversos camps, com ara, la socialització i la comunicació. Aquestes són la base de l’aprenentatge, i juntament amb l’entorn es van desenvolupant totes les capacitats dels infants. Aquests tres factors, no es poden separar ni aprendre independentment, ja que l’infant té una visió global i a partir d’aquí va analitzant-ne les parts.
En relació a la participació dels pares, la cohesió sobre l’educació del seus fills en el context escolar és molt important. La interacció amb els adults és també molt significant, tant  entre infants i adults, com entre educadors i família. La família forma part de l’educació, de fet, és la primera educació que rep el nen, així com la primera socialització. És important que hi hagi connexió entre els que també eduquen els seus fills i que la informació i participació sigui recíproca. Els pares necessiten saber quines activitats es duen a terme a l’escola, així com el mestre necessita saber de l’entorn proper de l’infant. Per tant, la comunicació entre família, educadora i escola és fonamental per poder educar tots junts sense incongruències i per tenir un equilibri. D’aquesta manera, l’aprenentatge i el desenvolupament serà més àgil i eficaç, ja que les contradiccions només causen desorientació i retard en l’adquisició de coneixements. Els panells informatius de les activitats que es realitzen a l’escola són un exemple molt útil per tenir aquesta interacció. Els pares poden veure els processos de les activitats i, així, estar informats en tot moment, a més a més d’altres formes de comunicació.
Quant al respecte pel ritme individual i la valoració de l’heterogeneïtat són valors molt present avui dia a les aules. Això, en canvi, no és un descobriment de la modernitat. A principis del segle XIX molt pedagogs con Maria Montessori ja ho van posar a la pràctica, però les circumstàncies històriques socio-polítiques de cada país van provocar una regressió a l’ensenyament tradicional i homogeni en moltes escoles. Encara podem trobar diferents línies metodològiques, però la situació política de cada país és la que realment regula amb la normativa, aquests tipus de valors dins les aules. Les diferències són naturals i és important respectar-ho i adaptar  l’ensenyament a cada individu. El mestre, amb la seva observació, és el que ha de fer aquestes adaptacions segons les necessitats de cada infant.
Aquesta observació activa dóna fruit al progrés i desenvolupament de cada nen per aconseguir els objectius al seu ritme. L’observació és una actitud d’escolta entre iguals i adults. L’escolta entre iguals dóna lloc a l’aprenentatge col·lectiu. Aquest aprenentatge és molt significatiu, ja que es basa en l’interès propi de l’infant. L’observació  i participació en activitats conjuntes fa que el nen experimenti i vegi altres punts de vista, per així poder formar les seves pròpies hipòtesis i poder resoldre problemes amb l’experiència dels companys. Aquestes activitats són molt útils, ja que si el nen hagués d’aprendre individualment no es podria enriquir dels coneixements dels altres i per tant hauria de construir-los des de zero. Com a exemple, podríem posar els avanços científics. Si els investigadors no tinguessin en compte els descobriments previs d’altres investigadors els avanços serien molt lents, ja que haurien de començar per descobrir la penicil·lina cada un per si sol, i això no seria eficient.
D’aquesta manera, també requereix d’un adult entrenat per provocar la reflexió i les hipòtesis per crear coneixement. No es tracta de donar-los la informació sinó que aprenguin a trobar-la, a deduir-la a construir-la, però guiat pel mestre perquè vagin a descobrir-la allà on es troba i no es dispersin per altres camins, també interessants, però que potser es poden treballar en altres circumstàncies.
En darrer terme, l’entorn és un medi ric i ple de possibilitats d’aprenentatge que el nen ha de fer seu. El medi proper ha de ser la primera font d’informació, ja que el que es pot veure, manipular i viure, és el que l’infant podrà assimilar amb més facilitat. Els conceptes llunyans o abstractes són molt difícils d’entendre i requereixen d’uns coneixements previs que són, evidentment, a l’entorn proper, els que tenim a l’abast i per tant, cal aprofitar-los.
Com a conclusió, el model constructivista, també anomenat co-constructivista per la importància que dóna a la cooperació i col·laboració en el procés d’aprenentatge, és el model que s’està instaurant amb tendència ascendent en l’actualitat. Els seus avantatges són molts i estan empíricament demostrats. La participació activa tant dels infants com dels educadors fa que les dues parts siguin potents en iguals condicions. El respecte pels seus drets i la seva opinió és fonamental per formar ciutadans crítics, participatius i actius.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada